Amb dades i a la babalà (Per què facilitem les nostres dades personals tan fàcilment)

Malgrat que per parlar de la Llei de Protecció de Dades Personals utilitzi l'humor i abusi del títol de la magnífica pel·lícula “Con faldas y a lo loco”, protagonitzada per Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon per tractar el tema de les dades personals, aquest article pretén posar en relleu, de forma molt seriosa, el gran desconeixement dels ciutadans sobre la Llei de Protecció de Dades Personals, la qual cosa implica que freqüentment facilitem “a lo loco” les nostres dades personals desconeixent per a quina finalitat s'utilitzaran i qui serà el destinatari de les mateixes.

És habitual que la gent conegui la Llei de Protecció de Dades Personals únicament si li ha tocat patir-la com a treballador, i normalment parla de la Llei de dades personals amb banalitats tipus: és un “saca quartus” de l'Estat, no serveix per a res, a mi no em paren de trucar empreses a la casa, etc. Però no molta gent coneix que la Llei de Protecció de Dades Personals és una normativa exclusivament pensada per protegir la intimitat i privadesa del ciutadà, facilitar-li les eines per defensar-la, així com per garantir el correcte ús de les seves dades personals per part de les empreses i administració pública.

I si no, qui es llegeix la clàusula de protecció de dades personals de les condicions de contractació dels mòbils, dels bancs quan obrim un compte, quan ens apuntem a un sorteig…? Les resposta és fàcil, gairebé ningú, per aquest motiu després ens truquen, ens envien correus electrònics amb publicitat, o utilitzen les nostres dades per a finalitats que desconeixem.

Per regla general la gent facilita les seves dades personals a la lleugera sense conèixer realment al destinatari i ús dels mateixos, conseqüència en part del gran desconeixement per part dels ciutadans de les garanties que els ofereix la Llei de Protecció de Dades.