Aquest web utilitza cookies tècniques, de personalització i d'anàlisi pròpies, per facilitar-li la navegació, analitzar estadístiques de l'ús del web Més informació

Acceptar
Tornar

Primera sentència del Tribunal Suprem sobre la responsabilitat penal de l'empresa

21-04-2016
Primera sentència del Tribunal Suprem sobre la responsabilitat penal de l'empresa
També anul·la la dissolució d'una d'elles per tenir més de 100 treballadors i estimar que la sanció perjudicaria a tercers.
La sentència ve a evidenciar que el risc d'incomplir la Llei i no disposar dels mecanismes adequats de prevenció de delictes en l'empresa pot tenir conseqüències desastroses.
Encara que aquesta primera sentència sobre la responsabilitat penal de les persones jurídiques del Tribunal Suprem no senti encara una jurisprudència definitiva, va més enllà del fons de l'assumpte jutjat i realitza la seva pròpia anàlisi sobre responsabilitat penal de les empreses, els programes de compliment i les eximents:

Quan és responsable penal l'empresa.
La sentència confirma que perquè una persona jurídica sigui responsable penal l'autor del delicte ha de ser part integrant de la mateixa i ha de produir-se un benefici (directe o indirecte) per a la persona jurídica com a conseqüència del delicte.

La necessitat de disposar d'un model de Compliment
Confirma també que l'essència de la responsabilitat penal de l'empresa en l'absència de mesures de prevenció: “El nucli de la responsabilitat de la persona jurídica … no és un altre que el de l'absència de les mesures de control adequades per a l'evitació de la comissió de delictes, que evidenciïn una voluntat seriosa de reforçar la virtualitat de la norma, independentment d'aquells requisits, més concretats legalment en forma de les denominades “compliances” o “models de compliment” exigits per a l'aplicació de eximent”.

La càrrega de la prova
Un altre dels aspectes rellevants és el vot particular de 7 magistrats que fan la seva pròpia anàlisi sobre la recent circular 1/2016 de la Fiscalia General de l'Estat contradient la tesi de la Fiscalia sobre la Càrrega de la prova. Aquesta, en la seva circular, afirma que "concerneix a la persona jurídica acreditar que els models d'organització i gestió compleixen les condicions i requisits legals" mentre que la sentència, que critica obertament la circular, afirma que “no es pot dispensar a l'acusació de la seva obligació d'acreditar la “inexistència d'instruments adequats i eficaços de prevenció del delicte” en el si de la persona jurídica,”.

Noticies relacionades