LA INTIMITAT DELS LLADRES

Recentment s'ha publicat en la premsa, amb titulars més o menys sensacionalistes, que Espanya haurà d'indemnitzar amb 4.500 € a 5 caixeres de supermercat a les quals van acomiadar per robar per haver-les gravat amb una càmera oculta sense informar-las.
La sentència, del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), es fonamenta que l'empresa ha violat el dret al respecte de la vida privada, ja que haurien d'haver estat informades de la col·locació d'aquestes càmeres ocultes i no va anar així.

Els acomiadaments van ser declarats procedents pels tribunals espanyols, però el tribunal europeu ha considerat que estats membres de la Unió Europea tenen l'obligació de prendre mesures per garantir el respecte a la vida privada dels ciutadans i que haurien d'haver aconseguit un equilibri entre els drets, en aquest cas, de les caixeres acomiadades i l'actuació de l'empresari. En aquest cas l'estat espanyol a través del seu poder judicial va donar un major pes al fet delictiu comès per les caixeres que a la violació de la seva intimitat que va suposar instal·lar càmeres ocultes sense advertir-les, considerant que la indemnització de 4.500 euros és compensació suficient.

Entrant en el fons de l'assumpte. En primer lloc, tant l'encara vigent Llei Orgànica de Protecció de Dades com el Nou Reglament Europeu de Protecció de Dades, que serà d'aplicació obligatòria el pròxim 25 de maig, obliguen a informar els interessats quan un espai on es troben està vigilat per càmeres, havent-los addicionalment d'informar on poden exercir els seus drets sobre les imatges captades. Tant les càmeres com el cartell d'avís han de ser visibles.
Un altre aspecte a considerar seria la proporcionalitat. Es consideraria desproporcionat que les càmeres instal·lades amb la finalitat de vetllar per la seguretat en un espai de treball gravessin la veu.

Si els propietaris del supermercat haguessin volgut actuar legalment tenien 2 opcions. La més òbvia seria informar de l'existència de totes les càmeres, encara que aquesta solució, encara que dissuasiva, no s'hagués adequat a les seves pretensions. La segona seria contractar a un detectiu que, emparat per la Llei de Seguretat Privada haguessin pogut instal·lar dispositius de vigilància de forma legal i ser utilitzats com a prova.